Imagina una món on tot és possible, on tot està per esdevenir, on tot pots fer-ho amb la força d ea teva convicció, i la teva il.lusió.
La lluita no és més que la d’imaginar el que vols, i esdevé real, sense més.
Això és el sentit de la meva vida, tenir sempre un somriure, i seguir endavant, amb la força que et dóna la raó, i la raó que et dóna la il.lusió.
Salut companys!!
Jo
Hi ha gent que no té més feina que ocupar-se de la vida dels demés, sense que ells en cap moment hagin demanat la seva intervenció per a res, amb un afany ocult i no demostrat de no se sap ben be que.
Fa gràcia veure’ls, sincerament, el patetisme en primera instància fa aixecar un somriure cínic. Posetriorment, arriba la pena, hi ha que un, per molt que ho intenti obviar, no deixa de ser un ens unit a la col.lectivitat humana.
En aquests moments et quedes tocat, i és quan entens perquè l’educació ha deixat de ser una prioritat, educar i ensenyar a les persones a interactuar, a relacionar-se, per passar a la incertesa de l’efímer, molt mes fàcil de conduir i manipular.
Intentes ensenyar, però el subconscient impregna la nostra vida de tal manera, que ja veurem com es possible de reconduir.
Tanmateix, tinc fe i esperança. Fer en el demà, i esperança en l’espècie humana i el canvi.
Jo ja he decidit lluitar contra el mal endèmic d’aquesta societat, ara us toca a vosaltres. Prioritzar la nostra existència és donar un nou impuls al sentit global de perteneixença humana, i fer-ho des del lloc on hem nascut és el més important.
Salut!
Per molt que ens toquin, per mot que intentin enfonsar-te des del subconscient, la nostra resposta, i la d’un mateix, no deixa de ser un somriure sorneguer i cínic enfront del que estan fent…
Salut companys!!
Cap a la victòria sempre!!
Jo
I en aquests precisos segons, jo segueixo el combat de manera forta, ferma i contundent, amb l’opressió al pit dels que ho tenen tot perdut i sols esperen a guanyar definitivament el combat que ens han plantejat, amb la mateixa força que ells empren contra nosaltres…
Per mi no quedarà, per nosaltres no serà, l’estel del combat no deixa de ser el guia que marca el nostre camí!!
Visca la Terra!!
Jo
Dedicat a tots els somnaidors…
Una abraçada
Jo
No existeixen dues persones iguals, cadascu té unes aspiracions vitals diferents, una forma d’enfocar la vida que es contraposa de manera concreta i inconnexa amb cada espai del seu jo interior, i tot allò que l’ha rodejat cadascun dels seus dies.
La revolució sols partirà d’aquells que siguin capaços de somriure amb la força de la vida i sobreposar-se a tot allò que se’ls ha inculcat de manera errònia.
Ja veurem si estic i estem a l’alçada del que ens espera. Per força, esperit i lluita no quedarà…
Jo
Indignació, ràbia, més mai sensació d’impotència és el que em rodeja en aquests moments, el que em fa bullir la sang a cada moment.
La lluita és dura, no deixa espai a la relaxació, per què l’enemic no s’atura, és dur, inflexible, i ho té tot a favor, excepte la raó d’aquells que dia a dia van treballant, colpint amb el seu esforç la voluntat de la honorabilitat.
L’objectiu sempre serà tornar a casa, no deixar reposar l’enemic i fer partícep a la bona gent de tot el que està succeint i de la importància de seguir mirant endavant.
No ens rendirem mai, no els donarem el plaer d’abandonar els carrers i les lluites populars, les barricades de llibertat seran forçades des de la intel.ligència de la no violència que ells si empren…
I mentrestant, el dia de la victòria segueix acostant-se inexorablement…
No hi ha res més il.lusionant que recuperar persones que creies perdudes en el teu imaginari, que havien marxat temps enllà en un stand-by a vegades necessari, més tanmateix dolorós.
Tinc molt clar el camí a seguir a partir d’ara, deixaré la pell per seguir treballant en el que crec, per deguir donant lo poc o molt bo que tingui dintre meu en tots els projectes en que estic embarcat.
I queda clar que, a la vinticinquena mil, va a la vençuda…
Una abraçada gent!
Jo
A partir d’aquest moment, tot és possible. La lluita de factors solament és un element afegit a una pressió que ens inculquen des de la naixença.
Malgrat tot, i que ningu ens pregunta la nostra voluntat d’existir, seguim en la pomada com si res. Estem educats per a competir, manar, i tot un seguit de questions que, conjuntament lligats a un pensament excessivament individualista, reporten una nova visió a l’ésser humà allunyada dels seus inicis en aquest planeta que ens ha tocat viure.
Lligant a aquesta idea, crec que s’hi ha de sumar la nostra mortalitat, un exercici sa de tant en tant de recordar. Sona difícil de complir tan ingent pressió sobre els nostres cors i la nostra existència, però ho fem, i, a vegades, pot resultar intel.ligent preguntar-se el per què.
La resposta, tanmateix, és clara, només des de les emocions i dels sentiments purs es pot arribar a l’eternitat, que no deixa de ser la repetició perpètua de les nostres sensacions, trasposades d’un moment a existir sempre en la complexitat del temps.
Una abraçada
Jo
Semblen escollides per la Providència, dotades d’allò únic que les fa diferents per alguns, que no tots, que són capces de mirar-les amb altres ulls.
En benefici meu, puc dir que compto amb el gran privilegi de coneixer-ne unes quantes, i aprens molt.
Segurament passin desaparcebudes per aquells que de petits van renunciar a observar amb els mateixos ulls que tenien, però els que, per sort o per desgràcia, volem mantenir viva aquella flama les captem en el primer moment que les veiem.
I al fer-ho, no puc negar-ho, somriem, és una sensació pròxima a l’èxtasis que suposa la felicitat.
Quan les trobes, quan veus que triomfen, que tenen aquelles possibilitats que realment mereixen en aquest món injust i absolutament decadent amb els que tots estem instal.lats, somrius amb totes les teves forces, i et sents a prop seu, la qual cosa no deixa sinó fer-te créixer més.
Algun dia passarà com a l’Imperi Romà, i l’època de l’aurea mediocritas acabarà com sempre ha fet, extingint el món que fins ara coneixem, donant pas a una nova transició i a una nova època que, esperem, sigui més lluida i més brillant, i on compti realment els mèrits i les capacitats dels individus, i no la procedència o l’herència familiar.
Busqueu aquells preparats, mai oblideu que la grandesa d’una persona es fonamenta en els seus companyus de viatge…
Una abraçada
Jo
